Berta del Pozo Belarte

S’ha analitzat els actors del sector de l’art. En aquest cas esquematitzat en un diagrama.

El concepte de “L’obra d’art” està situada al centre del diagrama, ja que és la part del procés artístic que té més visualització. Al voltant d’aquests obra d’art, estan senyalitzats altres actors que formen part d’un projecte artístic. Darrere d’una obra d’art, està la feina de tots aquests actors que constantment, tot i que jo sempre d’una forma exacta, treballen juntament per poder donar visibilitat a l’art.

Aquest diagrama ensenya, que tot i que l’art normalment està vist com a una feina individual, els artistes mai poden ser cent per cent autònoms. És necessària l’ajuda, el coneixement i l’organització per poder dur a terme totes aquestes tasques.

Aquest diagrama podria ser més extens, més específic parlant d’una obra, moviment, tècnica, en concret o variar segons els factors que formen cada projecte artístic.

No he senyalitzat les persones o actors depenent de la seva importància, he volgut organitzar-lo posant en èmfasi la feina i recursos que hi ha darrere d’una obra presentada a la societat. I com l’art és un món de caràcter social. Amb les seves xarxes i intercanvis, per això he escollit senyalitzar amb fletxes aquestes xarxes connexions entre cada actor

De manera vertical a l’obra estan col·locats, l’artista i els receptors. Els he col·locat així, perquè vist d’una manera simple i generalitzada i poc estudiada, l’artista, que està a la part de dalt, crea una obra, que aquesta és rebuda pels receptors.

L’artista és un dels actors assenyalats en el diagrama, no exposat com el més important, sinó com a persona que forma part d’un projecte.  L’artista segueix un procés creatiu, aquest procés comporta una sèrie de fases en les quals es desenvolupa la idea, i es va prenent decisions tècniques. Però en aquest procés, sigui buscat o no, l’artista es topa amb molts altres actors, com els materials que necessita per poder portar a fi l’obra, que han sigut fabricades anteriorment, amb matèria produïda i enviada des de diferents punts del món, on finalment han acabat sent transportats fins a la botiga especialitzada on l’artista compra aquests productes. Tots aquests esglaons, feina humana i tecnològica, fabricació a mà o mitjançant maquinàries, també formen part d’aquest procés creatiu, per tant, de l’obra en si. I Ja que és necessari l’ajuda de molts més factors perquè una obra pugui ser creada i exposada, prop de l’artista està el sistema de suport.

El sistema de suport és molt més ampli i amb moltes més connexions dins i fora del món de l’art. Com tots els altres actors del diagrama, però es podria dir, que el sistema de suport és el més proper a l’artista. Amb qui treballa mà a mà, a un mateix nivell, i amb uns mateixos objectius, i ordre cronològic.

Però he exposat com aquest i els altres actors, de forma simple, estan connectats entre si. Amb l’obra (per al procés creatiu) moltes vegades l’artista central, necessita ajuda a l’hora de produir la seva idea depenent de la metodologia, perquè no sempre estan habituats a treballar amb totes les tècniques, estils, instruments o maquinàries, per tant, és necessari de persones capacitades i instruïdes en aquestes àrees. I poder aconsellar i prevenir quins possibles errors o quin aspecte podria tindre utilitzant les diferents tècniques i si són viables.

Amb les institucions, moltes vegades és el sistema de suport qui te igual o més presència que l’artista central de cara a les institucions, ja que depenent d’on s’exposi l’obra o es produeixi, aquesta obra ha d’estar adaptada, i tot i que l’artista és un factor important, moltes vegades les tasques estan dividides i coordinades des de lluny per l’artista o un altre organitzador.

Les institucions, gremis, organitzacions artístiques, etc. Que en aquest cas les he agrupat en un mateix subgrup, són ambients on són agrupats molts artistes, però de forma molt selectiva. Ja sigui amb les persones que exerceixen, persones que estudien, o practiquen l’art. L’artista s’ha d’obrir pas i fer camí en aquests espais per poder tindre un valor, si vol ser reconegut.

Algunes institucions es regeixen per una sèrie de requisits imposats per persones, teòricament amb experiència en aquest àmbit. Però com a molts altres àmbits socials, aquestes persones són mogudes pels seus propis interessos, amb l’objectiu de fer d’aquestes institucions i ambients reconeguts i rellevants. Per tant, tenen uns estàndards molt alts per poder seleccionar quin tipus d’artistes formen part d’aquests espais.

Malauradament, si no entres dins d’aquests requisits, ets exclòs, ja que no pots aportar el que aquestes persones necessiten, com publicitat, renom i una gran rellevància a les xarxes socials, que actualment és un món molt important per fer-se veure, i ser reconegut per altres canals.

Ser exclòs, vol dir buscar altres vies per poder crear art i construir una vida amb aquest, sense tindre les mateixes oportunitats que altres persones han pogut per un motiu o altre experimentar.

Per desgràcia la societat encara és moguda per les persones influents, sobretot en el sector de l’art, tot i que a poc a poc nous artistes poden obrir-se pas per altres vies, i l’art conceptual és més ampli i experimental, aquestes persones influents, siguin relacionades amb l’art, l’economia, la cultura, la religió o altres connexions, són les persones que potser sense tindre coneixement sobre l’art, decideixen qui és artista i qui no, que és l’art i que no. Igual que són les que fan que les institucions artístiques tinguin un valor, són les que moltes vegades decideixen qui pot tindre l’oportunitat de tindre o mantenir el renom com a artista i ser conegut tot i que moltes altres persones també poguessin optar per exercir en el mateix ambient.

Les connexions sempre han sigut importants en tots els sectors socials, no només en l’artístic. Aquestes connexions i persones amb un gran poder social, poden donar visibilització, avantatges i valor a l’art d’un artista, fent que la societat accepti de manera quasi automàtica la seva decisió. Tenint aquest renom, avantatges i oportunitats, com poder optar a més encàrrecs, més obres finançades per infraestructures, i, per tant, més experiència, poder d’experimentació i llibertats artístiques. Tot i que entrant dins dels aspectes econòmics, si una organització pública o privada fa un encàrrec, aquest artista necessita crear una peça, acceptada per aquesta organització, per tant, aquestes persones poden triar molts aspectes de l’encàrrec. Fet que potser amb una obra no finançada per una empresa o persona externa, no passaria o l’artista tindria més llibertat de moviments.